Biblioteca Pública Arús
català | castellano - sitemap   Site map Biblioteca Pública Arús - contactar
 
.....HISTÒRIA
Qui era Rossend Arús?
.....Cent anys d'història
.....Cronologia (1887-1995)
.....Biografies
 
Qui era Rossend Arús?

Rossend Arús va néixer a Barcelona el 1845, fill de Pere Arús i Cuixart, distingit comerciant d'ultramarins i colonials, provinent d'una família benestant de l'Hospitalet de Llobregat, i de Teresa Arderiu i Pons, natural de Das (Cerdanya). Pel seu caràcter el podríem definir com un home amic de la broma i del bon humor, un demòcrata d'ideologia republicana federal, un catalanista lliurepensador i maçó, un filantrop preocupat profundament pel progrés de la gent que l’envoltava

De la seva etapa de joventut, cal destacar el seu ingrés a la Societat del Born, entitat encarregada d'organitzar festes (eren famoses les de Carnestoltes), però que també funcionava com a societat benèfica i filantròpica (fent recaptes). En ella, Arús fa aparèixer les idees de progrés i llibertat. Va impulsar el teatre català i va participar en la fundació de la Societat Flora i La Tertúlia Catalana i més tard Lo Niu Guerrer, on va estrenar algunes de les seves peces teatrals durant les tertúlies i les funcions dramàtiques. La seva producció (47 obres en català i 10 en castellà), es caracteritza pel to festiu, seguint la línia del xaronisme i les gatades d'en Frederic Soler, Pitarra, i per la difusió de la llengua catalana.

Amb l'adveniment de la Primera República, Rossend Arús s'involucrà en la política i en la maçoneria. No militava en cap partit polític però s'identificava amb la ideologia federal segons la formulació de Pi i Margall. Així mateix col.laborà amb Valentí Almirall en les primeres formes de catalanisme polític organitzat, fou soci fundador del Centre Català i participà en el 1r i 2n Congrés Catalanista.

Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès). També el trobem com a membre d'altres lògies: La Verdad, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Pureza núm.2 (Lisboa), Unión Ibérica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), Perfetta Unione (Itàlia) i al Gran Consell de la maçoneria portuguesa. Crea la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable. El 1886 es celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana.

Per arribar a difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat moralment molt estricta, Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques (La Llumanera de Nova York, La Luz...) i també col·laborà en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa, o La Campana de Gràcia.

Arús morí el 1891. En el seu testament nomenà marmessors i hereus de confiança Valentí Almirall i Antoni Farnés perquè disposessin dels seus béns en la forma que creguessin més convenient a fi de complir la seva voluntat, tal i com els havia manifestat de paraula: la creació de la Biblioteca Pública Arús.

Biblioteca Pública Arús
 
  Avís legal