De la seva etapa de joventut, cal destacar el seu ingrés a la Societat del Born, entitat encarregada d'organitzar festes (eren famoses les de Carnestoltes), però que també funcionava com a societat benèfica i filantròpica (fent recaptes). En ella, Arús fa aparèixer les idees de progrés i llibertat. Va impulsar el teatre català i va participar en la fundació de la Societat Flora i La Tertúlia Catalana i més tard Lo Niu Guerrer, on va estrenar algunes de les seves peces teatrals durant les tertúlies i les funcions dramàtiques. La seva producció (47 obres en català i 10 en castellà), es caracteritza pel to festiu, seguint la línia del xaronisme i les gatades d'en Frederic Soler, Pitarra, i per la difusió de la llengua catalana.
Amb l'adveniment de la Primera República, Rossend Arús s'involucrà en la política i en la maçoneria. No militava en cap partit polític però s'identificava amb la ideologia federal segons la formulació de Pi i Margall. Així mateix col.laborà amb Valentí Almirall en les primeres formes de catalanisme polític organitzat, fou soci fundador del Centre Català i participà en el 1r i 2n Congrés Catalanista.
Rossend Arús va ingressar a la maçoneria el 16 de maig de 1866 a la Lògia La Fraternitat núm.1 de Barcelona, i el 1884 ja té el grau 33 (grau màxim segons el ritu escocès). També el trobem com a membre d'altres lògies: La Verdad, núm.17 (Barcelona), el Gran Capítol Català, Pureza núm.2 (Lisboa), Unión Ibérica núm.252 (Madrid), La Sagesse (Barcelona), Perfetta Unione (Itàlia) i al Gran Consell de la maçoneria portuguesa. Crea la lògia Avant núm.149 (Barcelona) de caire catalanista i de la qual esdevé mestre venerable. El 1886 es celebrà l'Assemblea Constituent de la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana i Rossend Arús fou escollit gran mestre de la maçoneria catalana.
Per arribar a difondre els seus ideals, els valors democràtics, les llibertats i la tolerància enmig d'una societat moralment molt estricta, Rossend Arús va promoure i dirigir diverses revistes i publicacions periòdiques (La Llumanera de Nova York, La Luz...) i també col·laborà en publicacions satíriques de l'època com ara L'Esquella de la Torratxa, o La Campana de Gràcia.
|
